Janer (família)

Family

Janer (família)

• Família Janer
• Família Gònima-Janer

• Casa Erasme de Gònima

1664/1919

La família Gònima-Janer fou una destacada nissaga de comerciants provinent de Moià
que s’establí a Barcelona a la segona meitat del segle XVIII, coneguda especialment pel
seu important poder econòmic.
El primer membre de la nissaga fou Erasme de Gònima i Passarell (Moià, 1746-
Barcelona, 1821), industrial barceloní i fabricant d’indianes. Fill d'un teixidor de llana de
Moià, es traslladà als cinc anys amb la seva família a Barcelona i entrà el 1757 a treballar
com a aprenent a la fàbrica d'indianes dels germans Magarola. En aquesta fàbrica
s'especialitzà en la composició dels colors i arribà a convertir-se en el seu director tècnic.
El 1766 es casà amb la filla del fabricant d'indianes Joan Coll, cosa que li permeté,
després de realitzar l'examen de rigor (1780), d'instal·lar-se com a fabricant. Amb
Ignàsia Coll tingué únicament una filla, Josepa, qui premorí el seu pare. Especialitzada en
l'estampat de teles de lli i de cotó per al mercat americà (indianes), la fàbrica s'expansionà
extraordinàriament i el seu propietari es convertí en el principal fabricant de la ciutat,
admirat i injuriat alhora per la clara ostentació que feia de la seva riquesa (que feria la
sensibilitat de la petita noblesa barcelonina, com es pot llegir en el Calaix de Sastre del
Baró de Maldà). Foren famoses les seves festes, el luxe amb el que vivia, però també les seves nombroses donacions als pobres i a l'Església.
El 1818 es matriculà com a comerciant. Envià vaixells propis amb teixits a Amèrica, que
retornaven amb tints. Era propietari d'una fragata (la "San Erasmo"), que feia regularment
el trajecte Barcelona-Veracruz carregada d'indianes. Venia els seus teixits a Cadis, Sevilla,
Madrid, Gènova, Hamburg i Amsterdam. El 1790 fou elegit diputat del Comú de
Barcelona. Un any després el rei li atorgà el títol nobiliari de Ciutadà Honrat, comprat
per 57.008 rals de billó). Carles IV d'Espanya i la seva família, durant llur pas per
Barcelona (1802), visitaren la seva fàbrica, que era la més gran de l'època. Sempre
interessat en la innovació i els progressos de la fabricació d'estampats de cotó, dirigí la
Reial Companyia de Filats de Cotó entre 1804 i 1819, i entre els càrrecs honorífics de què
gaudí cal destacar el de ministre honorari de la Junta General de Comerç, Moneda i
Mines. Durant la Guerra del Francès se'l considerà popularment afrancesat, però mai no
hi fou acusat legalment. Tingué una actuació ambigua; defensà els membres de la
resistència processats a Barcelona el 1809, però acceptà la direcció de la Casa de la
Caritat (1812-14). Morí l'any 1821 com a resultat de l'explosió d'una caldera mentre
treballava a la seva fàbrica.
Erasme de Janer i de Gònima (Barcelona, 10 de juny de 1791 - 19 de març de 1862), nét
de l’anterior. Industrial de teixits i hisendat barceloní. Casat el 1813 amb Josefa de
Gironella i Ayguals, i en segones núpcies amb Pepita Vendrell. Va presidir la Comissió
de Fàbriques i el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó (1822). Fou un dels
prohoms i grans contribuents de la Barcelona de mitjans del segle XIX. Va ser alcalde de
Barcelona (Gener 1846 - Agost 1846) i diputat provincial moderat (1852-1854 i 1856-
1858) per Barcelona. Fou ell qui liquidà la fàbrica del seu avi i es dedicà a altres negocis i
a l’administració de les rendes i el patrimoni. Fou membre de la junta de govern de la
Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona, un dels fundadors de la Societat
Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (1822),de l'Institut Agrícola Català de Sant
Isidre (1851), així com director del Teatre Principal a Barcelona.
Josep Erasme de Janer i de Gironella (Barcelona, 1833-1911), fill de l’anterior, fou un
empresari i polític català. Fou nomenat regidor de l’ajuntament de Barcelona en 1879.
No va mostrar gaire interès pels afers de la fàbrica familiar i tingué una destacada
activitat en el camp del carlisme i fou el cap provincial de la Comunió Tradicionalista.
Fou un dels fundadors de El Correo Catalán i membre del seu Consell d’Administració. A
la mort de Lluís Maria Llauder, el 1902, va ocupar la Prefectura de la Comunió
Tradicionalista de Catalunya, càrrec que ocupà fins a 1910.
Ignasi de Janer i de Milà de la Roca (Barcelona, 1869 - 1919), fill de l’anterior, fou un
advocat i escriptor barceloní. esdevingué secretari de l'Ajuntament de Barcelona l'any
1908. Genealogista i heraldista remarcable, fou també col·leccionista i autor d'un estudi
històric: El patriarca Juan de Aragón. Su vida y sus obras (1904).

Barcelona.

La família Janer es dedicà principalment a l’activitat industrial, en concret als teixits
d’indianes, així com als seus estampats i tints. Destacà també per la seva activitat
comercial relacionada amb la producció manufacturera, amb contactes amb les colònies
espanyoles americanes. La bona posició econòmica que aconseguí la família amb el
patriarca de la nissaga, Erasme de Gònima, de seguida es traduí en càrrecs honorífics i
polítics, sent elegit diputat del Comú de Barcelona l’any 1790 i ennoblit un any després.

Els seus successors continuaren ocupant càrrecs polítics: el seu nét fou alcalde de
Barcelona i un dels majors contribuents de l’època, mentre continuava exercint un paper
protagonista en les corporacions econòmiques de la ciutat i també de mecenes cultural:
fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, així com
també de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. El besnét, amb una posició econòmica
ja molt consolidada, no es preocupà gaire de la fàbrica de la família i es dedicà de ple a la
política, amb destacats càrrecs a la Comunió Tradicionalista.

Tot i que el fons de la família Janer conserva documentació de quan la família residia a
Moià, la nissaga pròpiament dita arrenca amb Erasme de Gònima, el patriarca de la
família i el primer en dedicar-se a l’activitat industrial. Fou ell qui adquirí el títol nobiliari
de ciutadà honrat l’any 1791.
La progressiva desvinculació dels afers empresarials per part dels seus successors, amb la
liquidació de la fàbrica per part del seu nét, Erasme de Janer, però especialment a partir
de la generació de Josep Erasme de Janer de Gironella, quan la sòlida posició econòmica
aconseguida, el decantà cap a una línia que ja havien iniciat el seu pare i el seu besavi,
l’activitat política i el mecenatge cultural.

En aquest esquema genealògic s’assenyalen únicament els hereus de la nissaga GònimaJaner:
Erasme de Gònima Passarell (Moià, 1746- Barcelona, 1821) contragué matrimoni el 1766 amb Ignàsia Coll. D’aquest matrimoni en nasqué una única filla, Josefa de Gònima Coll (Barcelona, 1767-1802), casada el 1785 amb Domènec Janer Sunyer (1762-1807).
L’hereu d’aquests darrers fou Erasme de Janer de Gònima (Barcelona, 1791-1862), casat el 1813 amb Josefa de Gironella Ayguals, amb qui tingué set fills.
El següent hereu fou Josep Erasme de Janer de Gironella (Barcelona, 1833-1911), qui es casà el 1862 amb Maria Dolors Milà de la Roca Vilaseca.
L’últim hereu d’aquest fons fou Ignasi de Janer i Milà de la Roca (Barcelona, 1869-1919), fill dels anteriors, qui es casà amb Soledad de Duran de Brichfeus. Fou un dels seus fills, Enric de Janer de Duran, qui féu la donació del fons patrimonial de la família Janer a l’AHCB.

Comunión Tradicionalista

CAT01ESAGED

ESAGED

Draft

Partial

2017-04-14 (data de creació) [ISO 8601]
2017-04-22 (data de revisió) [ISO 8601]