Subfons ARX.REC - Arxiu del Rector

MASMM FP-ARX.REC

Arxiu del Rector

• 1362 - 1814 (Creació)

Subfons

Extent3 metres lineals 37 lligalls 26 u.i.

Rectoria de Santa Maria de Mataró

Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró

L’Arxiu del Rector, dit també de la “torreta” doncs havia estat instal•lat en una casa rectoral que així s’anomenava, és una entitat documental diferenciada de la resta de l’arxiu parroquial, bàsicament pel fet que correspon a una agrupació artificial resultat de la voluntat de Pau Sanmartí, ecònom de la parròquia de Santa Maria, de recopilar a mode d’inventari els documents més importants produïts fins aleshores pels rectors. Aquesta tasca la va dur a terme entre 1813 i 1814, uns anys en què el rector titular estava absent de Mataró a causa de la Guerra del Francès, i ho va fer amb la intenció que esdevingués una eina útil als rectors futurs de la parròquia. En cert sentit, en tant que agrupació artificial podria considerar-se una col•lecció de documents, però també té els trets distintius d’un subfons subordinat ja que té un productor propi (el rector) i les característiques específiques d’un fons. I el que és més important: els documents, lligalls i plecs estan classificats, ordenats i numerats segons el criteri de l’ecònom Sanmartí, i descrits en un llibre mestre, l’anomenat promptuari, a partir del qual s’identifiquen, es cerquen i es localitzen els documents de l’agrupació en base a 37 lligalls. Es tracta, doncs, d’un subfons històric tancat, definit i limitat únicament als 37 lligalls que el referit Sanmartí va decantar i separar de la resta de l’arxiu parroquial. L’any 1946, Lluis Ferrer i Clariana, home vinculat a la parròquia i incansable amant dels elements històrics religiosos, funda el Museu Arxiu, aleshores anomenat Archivo Històrico Archiprestal, i es dedica a recuperar i recopilar tota la documentació de la parròquia de Santa Maria de Mataró en un mateix espai, sobre la sagristia de l’església, a la sala de l’antiga comunitat de preveres. La seva feina va ser ingent perquè els conjunt documental estava dispers en diferents dependències, fora del seu àmbit de producció. Una bona part havia estat guardada en magatzems municipals, situats a l’Antic Convent dit de Les Benetes, en una intervenció de salvament durant els temps difícils de la Guerra Civil. Un cop recuperada la documentació i endreçada en un sol local, Ferrer va actuar sobre el conjunt documental més amb criteris d’erudit local que intenta cercar per estudiar i publicar, que no pas amb criteris arxivístics. Per encàrrec del rector mossèn Francesc Pou, l’any 1974, Manel Salicrú i Rafael Soler, dos laics amants de la història local i vinculats al consell pastoral, reprengueren la feina que havia iniciat Ferrer i Clariana, mort l’any 1970. I una de les feines que primer van fer va ser la de dedicar-se a rescatar l’ordre dels lligalls solts i dispersos de l’Arxiu del Rector, prenent com a guia les descripcions del Promptuari, el llibre mestre, el llibre que compendia tots els documents creats entre els segles XIV i XIX, tractats i descrits per Pau Sanmartí. Posteriorment, entre 1981 i 1983, l’equip del Museu Arxiu de Santa Maria, adquireix una nova seu i hi trasllada tot l’arxiu de la parròquia, inclòs l’Arxiu del Rector. Es tracta de la casa del carrer de Beata Maria número 3 de Mataró, seu que comunica directament amb l’església a través d’una de les seves capelles, el conjunt barroc dels Dolors. L’Arxiu del rector, amb els seus 37 lligalls, queda instal•lat amb la resta de documentació parroquial, al dipòsit de la segona planta de la casa esmentada. Des d’aleshores han estat molts els investigadors que l’han consultat amb el guiatge previ del Promptuari. Tanmateix no s’ha elaborat mai un inventari d’aquest subfons amb les eines que actualment ofereixen les noves tecnologies Els rectors han estat i són la primera autoritat de qualsevol parròquia de l’església catòlica. Des de temps medievals han estat els responsables de la correcta gestió i funcionament de tota la mecànica parroquial. Els rectors de Santa Maria de Mataró d’èpoques medieval i moderna, eren homes amb estudis de teologia, supeditats al poder del bisbe de Barcelona. Entre d’altres, tenien l’obligació de celebrar misses, assistir als confessionaris, resar la litúrgia de les hores, ensenyar la doctrina als infants, visitar als malalts, conciliar en escàndols públics i privats, preparar sermons, organitzar el dia a dia de la institució, etc. En el dret català, però, encara se li reconeixien més tasques al rector, vinculades amb l’exercici de la notaria, ja que participaven en la redacció de testaments, inventaris, contractes, dots, capítols matrimonials, donacions, contractes emfitèutics, etc. El rector és qui admetia i designava preveres residents, qui es reservava l’acceptació de les fundacions, qui supervisava els comptes, qui organitzava la capella de música i designava el mestre de capella, controlava la feina del sagristà, el campaner, l’arxiver, els escolans, les confraries fundades per laics, etc. En definitiva, passava pels rectors tota l’administració, règim i govern de la parròquia. El rector redactava i donava fe de testaments, inventaris, capítols matrimonials, transaccions comercials, conciliacions, concòrdies... Atenia les peticions de vilatans necessitats de documents autentificats. A més, des del segle XVI, per mandat del Concili de Trento, registrava baptismes, matrimonis, òbits, confirmacions i compliments pasquals (els anomenats llibres sagramentals que tant consulten els genealogistes). També es deixaven per escrit les gestions pel cobrament del delme, pel control de les fundacions i els ingressos i despeses dels actes litúrgics, les festes, els funerals, etc. L’arxiu del rector era una part importantíssima de l’arxiu parroquial: era tota la documentació administrativa que afectava al rector directament. És per aquest fet que la documentació parroquial de l’arxiu del rector de Santa Maria de Mataró té un interès històric i un valor cultural inqüestionables, que queden ampliats pel fet que el rector tenia una gran influència sobre el poder civil encapçalat pel comú de la vila, l’anomenada Universitat de Mataró. El clergat adscrit a la parròquia formava l’anomenada comunitat de preveres. Cada prevere desenvolupava activitats i funcions per a ajudar al rector, doncs aquest tot sol no es podia ocupar de tot. L’any 1780, per exemple, hi havia més de 30 clergues a Santa Maria, entre residents i no residents. Hi havia dotze càrrecs designats directament pel rector: dos arxivers, dos zeladors, un manner, un bosser, tres procuradors i tres oïdors de comptes. Els arxivers eren els encarregats d’ordenar els títols, els llibres i els documents produïts pel rector en l’exercici de les seves funcions. Havien de tenir localitzada en tot moment la documentació del rector, que era produïda en paper o pergamí, en forma de registre o protocol, i tenien un valor probatori inqüestionable. Cada un d’aquests arxivers tenia una clau de l’armari on estaven dipositats els documents. En alguna ocasió, aquest fet va provocar conflictes entre rector i arxivers, doncs els rectors es queixaven del desordre que hi havia en els armaris i els arxivers reclamaven més diners queixosos que percebien molt poca renda per la feina que tenien encomanada. Els zeladors s’ocupaven de la conservació de les rendes del rector, però no de la seva administració, doncs aquesta era feina del rector. Els procuradors eren els encarregats de l’administració i el control dels ingressos i despeses de la parròquia, havien de presentar davant del rector, cada tres mesos, l’estat de les comptes de l’església. El bosser era qui s’encarregava de pagar el sou als preveres. Aquest sou anava en funció de la presència dels preveres a les celebracions religioses i era conegut amb el nom d’estipendi. El manner era l’encarregat de registrar el número de celebracions que es durien a terme i distribuir-les i fer-les conèixer entre els preveres i el rector. Els vicaris eren els auxiliars directes del rector en la cura d’ànimes, rebien un salari elevat i estaven obligats a residir a la rectoria. La rectoria disposava d’uns recursos econòmics privatius però també d’unes percepcions semblants a les de la resta dels preveres. Els recursos exclusius del rector eren els integrats pel delme i un conjunt de drets rectorals vinculats a determinades celebracions litúrgiques. També formaven part d’aquest grup els rendiments de terres i els establiments coneguts com Alous del rector, sobre els quals es cobraven lluïsmes i censos, monetaris o en espècies. Els censos o censals eren una forma de préstec o crèdit encobert pel qual se cedia un capital, per temps indefinit, a canvi del dret de percebre’n una renda anual, mentre es mantingués dita cessió. Tot i això, el delme era la major font d’ingressos del rector.

L’Arxiu del Rector és un conjunt documental conservat per la institució productora, la parròquia de Santa Maria, que des de 1979 té delegades les funcions arxivístiques, mitjançant conveni, a l’associació Museu Arxiu de Santa Maria que és la institució que avui el custodia.

Documentació de titularitat eclesiàstica produïda pels rectors que ocuparen la rectoria de la parròquia de Santa Maria de Mataró des del segle XIV al segle XIX. La documentació que conforma l’Arxiu del Rector permet conèixer a la perfecció com funcionava la vida a la parròquia i a la vila de Mataró durant aquest ampli període en el que es produeix la documentació. Permet indagar en multitud d’aspectes de la vida quotidiana i col•lectiva de la comunitat que habitava a la parròquia i dels ciutadans del Mataró de l’època. Trobem informació sobre multitud d’aspectes en tipologies documentals molt interessants com: testaments, censals, fundacions i beneficis, cobrament d’alous, cobrament del delme, plets, correspondència, memorials, decrets, concòrdies, ordinacions, paccions, autos, sentències, butlles, etc. Tota la documentació té a veure en major o menor grau en els afers i responsabilitats de la màxima autoritat de la parròquia de Santa Maria, la rectoria, que juntament amb el poder civil de la ciutat representat per la universitat eren els que dominaven i administraven el Mataró de l’Antic Règim. Fins el segle XIX la parròquia va ser el nucli orgànic de la vida social, un ens aglutinant de primer ordre, sense la qual no es poden entendre les bases estructurals de la vida urbana de la societat pre-industrial. És per aquest fet que cal destacar la importància històrica, administrativa, social i econòmica d’aquesta documentació per a la història local de Mataró.

Conservació permanent

Aquest conjunt documental no incorporarà més documentació. És un subfons tancat, dins del fons parroquial de Santa Maria que esta completament relacionat amb la recopilació reflectida en el promptuari redactat entre 1813 i 1814. A partir d’aquesta data, la documentació del fons parroquials generada per l’activitat dels rectors posteriors a 1814, ha estat i és organitzada amb altres criteris, seguint un quadre de classificació funcional.

Subfons organitzat en trenta-set lligalls, numerats per l’ecònom Sanmartí quan es va dedicar a ordenar, classificar i inventariar els documents més rellevants dels rectors anteriors a 1813 amb la finalitat que servissin per instruir els rectors que havien de dirigir la parròquia en el futur. Sanmartí va deixar constància d’aquesta feina redactant el promptuari, un instrument de descripció de tota l’agrupació documental. Cada lligall esta dividit en sobres i cada sobre conté un document o una sèrie de documents que es corresponen a les diverses subdivisions que el mateix Sanmartí deixà escrites. La mateixa organització és la que ha perviscut fins a l’actualitat.

Lliure consulta

Reproduïble mitjançant instantània directa sobre el document, i sense flaix. El fons no es pot fotocopiar, degut a que els exemplars originals es podrien fer malbé. El contingut complet del promptuari està a disposició dels usuaris en format digital.

• català
• espanyol
• llatí

Tintes ferroses en molts dels documents que dificulten la lectura de l’usuari.

"Promptuari substancial de tot lo que contenen los 37 Plechs y Llibres, que hi ha en lo present arxiu, que se ha estimat conduent notarse per la més prompta instrucció dels Reverends Rectors que seran de esta Rectoria: Y encara que se han notat papers, que al prompte apar ser inutils, y altres de poca consideració; però com en lo successiu poden suscitarse matèries de igual, ô semblant naturaleza, ô poden ocorrer casos en que se fassan necessaris, y sia millor notar lo que aparega superfluo, que omitir lo que puga ser necessari, ha aparegut conforme continuarlos en lo present Llibre." Escrit per l’ecònom Pau Sanmartí entre 1813 i 1814. Inventari-guia de tot el que es troba d’importància concernent a les funcions dels rectors fins a aquesta data. Inventari que descriu unitat per unitat, seguint l’ordre numèric dels lligalls, no pas de forma cronològica. Aquest sistema descriptiu ocupa les primeres 174 pàgines del llibre. A continuació, entre les pàgines 175 i 208, trobem anotacions puntuals posteriors fetes per alguns rectors de la parròquia, l’última de les quals pertany al rector Pau Costas i és de 1904. Són anotacions que en cap cas dirigeixen al lector cap a documents de l’Arxiu del Rector. Són documents en si mateixos, però són posteriors a 1814 i no pertanyen al subfons. Les últimes pàgines del llibre promptuari, numerades de nou, de la 1 a la 73, inclouen quatre índexs clarament temàtics que faciliten la cerca de l’investigador sobre el propi promptuari, indicant la pàgina i el número de document. - Taula de les sentències, autos, definitoris, etc... tots relacionats amb plets i litigis (p. 1-10). - Taula de provisions i decrets a partir de les visites fetes a la parròquia (p.11-12). - Taula de paccions, concòrdies i ordinacions (p. 13-16). - Ïndex general (per ordre alfabètic a la manera de paraules clau (p.17-73).

No existeix cap reproducció de l’original. Només hi ha una reproducció digital del promptuari, l’instrument de descripció de l’Arxiu del Rector.

L'Arxiu del Rector es relaciona amb la documentació del fons parroquial especialment amb la secció Administració de l'església. Govern, ja que moltes sèries tenen continuitat allà.

Es tracta d'un subfons històric tancat integrat dins del fons parroquial de Santa Maria de Mataró. La documentació dels rectors posterior a la data del promptuari (1814), també integrada dins del fons parroquial, ha rebut un altre tractament i s'ha anat classificant amb altres criteris de tipus funcional.

• Rectoria de Santa Maria de Mataró (Productor)

07 Agost 2013