Fondo CAT ANC 236 - Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona (Presó Model)

CAT ANC 236

Fondo

Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona (Presó Model)

• 1904-1993 (llacunes importants entre 1904 i 1930) (Agregación)
• 1890-1993 (Creación)

524,2 m, paper.

Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona

Arxiu Nacional de Catalunya

La sort que havien patit els documents conservats per aquesta institució no és gaire diferent de la que han sofert els de moltes altres: abandonament, humitats, pols, incendis, rosegadors, trasllats poc controlats, fins i tot, alguna o altra destrucció voluntària (per manca d’espai o per altres motius).

El fons va restar, fins l’any 1988, a l’edifici del carrer Entença de Barcelona i, malgrat el deteriorat estat de conservació d’alguns documents, el volum de la documentació existent és considerable.

L’interès dels historiadors Josep M. Solé Sabaté, Joan Villarroya i Francisco Marín per consultar el fons i la consciència dels funcionaris de l’Oficina de Règim de laModel, en especial d’Eduardo Vicente, que tothora van vetllar per la conservació dels documents van posar de relleu la necessitat de transferir la documentació a l’arxiu històric. Les gestions fetes pels departaments de Cultura i Justícia van posar el fons a l’abast d’investigadors i ciutadans en general.

Com que el fons traspassat no estava classificat ni ordenat, des del seu ingrés l’ANC foren començats els treballs arxivístics oportuns per tal de garantir-ne la conservació i l’accés. Altrament, les necessitats administratives van obligar a accelerar l’ordenació dels expedients de 1939-1960.

Concretament, l’entrada en vigor de la Llei de Pressupostos de l’Estat per a 1990, que en la seva disposició addicional 18a establia el dret a indemnitzacions a favor de les persones que van ser empresonades pels motius polítics contemplats a la Llei 46/1977 d’Amnistia, va fer evident la urgència
d’ordenar els expedients dels presos polítics dels anys del Franquisme.

Per a l’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya, s’han deixat en préstec documents que il·lustren la repressió soferta a Catalunya.

El maig de 1988, gràcies a les gestions dels historiadors Josep M. Solé Sabaté, Joan Villarroya i Francisco Marín, la Direcció General de Serveis Penitenciaris i Rehabilitació del Departament de Justícia va lliurar
al director de l’ANC, CasimirMartí, la documentació anterior al 1960 que es conservava a la Presó Model.

A partir d’aquest moment, se succeiran altres ingressos i s’iniciarà la normalització de les transferències ordinàries de documentació inactiva a l’ANC. (Vegeu el Registre d’ingressos de l’ANC, codis 117, 358, 381,
398, 647, 969, 1632 i 1702).

El fons conté sobretot la documentació generada per la PresóModel durant el Franquisme (1939-1975).D’aquesta època, està ben documentat el funcionament i les activitats pròpies del centre, tant si tracten d’aspectes generals (direcció, administració, comptabilitat, personal que hi treballa, recursos
materials) com si deriven de la funció específica de l’establiment penitenciari (control dels interns, alimentació i venda directa d’articles, assistència sanitària, patrimoni dels interns, rehabilitació). Per la seva continuïtat cronològica i riquesa informativa, cal destacar els llibres d’actes (1939-1972) de la Junta directiva del centre i els expedients personals dels interns (1939-1975). Els llibres de comptabilitat del centre i de l’economat documenten la gestió econòmica sobretot entre 1940 i 1960.

De l’antiga presó, el precedent de laModel, es conserva molt poca documentació i tota fa referència a ordres de llibertat de 1890. Pel que fa als annexos, colònies i destacament penitenciaris, només hi
ha documentació de primers dels anys quaranta, quan el centre va tenir més població reclusa. La documentació fa referència a les gestions puntuals que sota el control de la Model es duien a terme en aquests llocs de reclusió (serveis diaris dels funcionaris, racionament d’aliments, recompte d’interns, entre d’altres).

La documentació de les presons de partit de Manresa,Mataró, Sabadell, Terrassa i Vic, majoritàriament també és dels anys quaranta, tot i que hi ha alguna documentació anterior i posterior. En tots els casos, la sèrie més voluminosa és la d’expedients d’interns. De la Comissió Provincial de Llibertat Vigilada se n’ha conservat la documentació més important: els llibres d’actes de 1939 a 1966.

• Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona (Creador)

El fons es divideix en 8 subfons, segons la provinença de la documentació:
1. Presó Vella
2. Presó Model (amb els annexos del Palau de les Missions, Poble Nou i Sant Elies, les colònies de Barcelona i Viella i el destacament de Sant Sadurní d’Anoia)
3. Presó de partit de Manresa
4. Presó de partit de Mataró
5. Presó de partit de Sabadell
6. Presó de partit de Terrassa
7. Presó de partit de Vic
8. Comissió provincial de Llibertat Vigilada

D’altra banda, la documentació de cada subfons està classificada segons un quadre de classificació funcional. El primer nivell de classificació inclou els grups de sèries següents:
1. Coordinació General
2. Gestió de recursos humans
3. Gestió de recursos materials/econòmics
4. Economat i alimentació
5. Retenció i custòdia dels interns
6. Patrimoni dels interns
7. Rehabilitació
8. Sanitat i higiene

Aquestes funcions generals es poden subdividir en activitats i subactivitats, segons el cas. Només en el cas del subfons Presó Model hi ha documentació de tots els nivells de classificació.

La documentació anterior a 1940 és de conservació permanent, així com la sèrie Expedients personals dels interns (avaluada per la Comissió Nacional d’Avaluació i Tria Documental). La resta de sèries documentals resta pendent d’avaluar.

Es preveuen nous ingressos d’expedients donats de baixa i que són de conservació permanent.

Documentació de lliure accés, llevat de les sèries que contenen dades personals individuals i individualitzables, la documentació de les quals és consultable sempre i quan superi els terminis de reserva establerts per la legislació vigent.

L’autorització per accedir a la consulta de documentació reservada no implica l’autorització de reproducció amb finalitats de comunicació pública. En aquest supòsit, cal obtenir l’autorització expressa.

• catalán
• español

Castellà, quan el centre depèn de l’administració de l’Estat.
Català, quan el centre depèn de l’administració de la Generalitat de Catalunya, és a dir, entre 1936 i 1939 i a partir de 1983, arran dels traspassos de serveis en matèria penitenciària.

És a disposició dels usuaris un inventari sumari de les sèries documentals fet per Anna Duran i Armengol l’any 1995.

S’han reproduït en microfilm els llibres d’actes i alguns expedients d’interns singulars.

El fons Pere Armengol i Cornet (CAT ANC 559) conté documents sobre el món penitenciari al segle XIX i la seva reforma, així com sobre la Junta de Construcció de la Presó Model.

El fons Pere Bosch i Gimpera (CAT ANC 66) conté informació sobre els Serveis Correccionals a Catalunya durant la Segona República.

El fons Delegació Provincial a Barcelona del Patronat de Nostra Senyora de la Mercè (CAT ANC 229) aporta informació sobre el control dels presos en llibertat condicional durant el Franquisme.

BALCELLS, Albert. “Justícia i presons, després demaig de 1937”.Dins: Catalunya: intents regularitzadors del conseller Bosch i Gimpera. Barcelona: Rafael Dalmau, 1989.

BERNAL, Àngels; CIRERA, Mercè; DURAN, Anna. “Els fons dels Centres Penitenciaris de Barcelona que es conserven a l ‘Arxiu Nacional de Catalunya”. Dins:Miscel·lània en honor del Doctor Casimir Martí. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1994. p. 125-142.

GIRBAL JAUME, F. Les presons de Barcelona. Barcelona: Antoni López [1926]. 2 vol.

La Model: Cent anys i 1 dia d’històries. Barcelona: Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, 2004.

PAGÈS I BLANCH, Pelai. La Presó Model de Barcelona. Història d’un Centre penitenciari en temps de Guerra (1936-1939). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996. (Col·lecció Abat Oliba, 163)

SANAHUJA, JosepM. Les Conselleries de Governació i Justícia de la Generalitat de Catalunya. 1931-1934. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació – Departament de Justícia, 1992.

SOLÉ I SABATÉ, Josep M. i altres. Història de la Presó Model de Barcelona. Barcelona: Pagès Editor, 2000.

La classificació del fons va ser realitzada per Anna Duran entre 1992 i 1995. Les restauracions i reproduccions de documents s’han fet a l’ANC.

L’interès per conèixer i divulgar la repressió franquista ha fet que el contingut del fons s’hagi difós a través dels mitjans de comunicació, tant en premsa escrita com per televisió, i que alguns documents s’hagin reproduït en publicacions que tracten el tema.

Exemple extret de la NODAC (2007)

ABC

2006

Per informar l’elementHistòria del productor s’han utilitzat les obres citades a l’element Bibliografia i també la legislació següent:

• Espanya. ReialDecret de 14.11.1930, aprovant el Reglament dels Serveis de Presons. Gaceta, 21.11.1930, núm. 325, p. 1029-1086.
• Catalunya. Decret de 16.5.1934, aprovant el Servei de Presons Normes per a la seva adaptació i prestació per la Generalitat, com a compliment dels traspassos a lamateixa dels serveis de Justícia i ordre públic. BOGC, 16.5.1934, núm. 136, p. 1002-1005.
• Catalunya. Decret 12.8.1936, en virtut del qual la Generalitat assumeix les facultats que les Lleis i els Reglaments vigents atribueixen al Govern de la República en matèria de Presons i passen a dependre d’aquest Departament totes les presons existents a Catalunya. BOGC, 14.8.1936, núm. 227, p. 1045-1046.
• Espanya. Decret de 5.3.1948, aprovant el Reglament dels Serveis de Presons. BOE, 15.5.1948, núm. 136, p. 1902 fins a BOE, 9.6.1948, núm. 161, p. 2388. Rectificació BOE 30.11.1948, núm. 335, p. 5387-5391.
• Espanya. Decret de 2.2.1956, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis de Presons. BOE, 15.3.1956, núm. 75, p. 1178-1817.
• Catalunya. Reial Decret 3482/1983, de 28 de desembre sobre traspàs de serveis de l’Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria d’Administració penitenciaria. DOGC, 24.2.1984, núm. 410, p. 403.

Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció general d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya, 2007 (en premsa).

Final

• catalán