Área de identificación
Tipo de entidad
Persona
Forma(s) autorizada(s) del nombre
Vilana-Perles i Ribes, Ramon
Forma(s) paralela(s) de nombre
- Vilana-Perlas i Ribes, Ramon
Forma(s) normalizada del nombre, de acuerdo a otras reglas
Otra(s) forma(s) de nombre
Identificadores para instituciones
Área de descripción
Fechas de existencia
[16??] - 1697
Historia de la institución
Ramon Vilana-Perles i Ribes, se’n desconeix la data de naixement a Oliana, però és sabut que va morir el 6 de setembre de 1697 durant el setge dels francesos a Barcelona. Va ser ciutadà honrat de Barcelona, que va actuar per autoritat apostòlica i reial com a notari públic de Barcelona, com a lloctinent d’escrivà de ració de la casa i cort reial en els regnes de la Corona d’Aragó, i com a ajudant de l’escrivà major del Consell de Barcelona.
Ramon Vilana-Perles i Ribes era oriünd de la vila d’Oliana, a la comarca de l’Alt Urgell. El seu pare era Joan Vilana-Perles i Rius, notari apostòlic reial d’Oliana i la seva mare era Joana Ribes, filla també de notari. Ramon Vilana-Perles va estudiar dret i el 5 de setembre de 1656 ja era notari públic electe de la ciutat de Barcelona i el 7 de novembre de 1656 va redactar la seva primera acta notarial.
El 2 de maig del 1658, Ramon Vilana-Perles compartia escrivania a la plaça de Sant Jaume de Barcelona amb Francesc Reverter, el qual poc temps després seria parent seu en casar-se amb Eulàlia Camarasa i Reverter, filla del notari Miquel Camarasa, escrivà de “Ració de la Reial Casa i Cort de Sa Majestat en lo present Principat” i de Teresa Reverter, germana de Francesc Reverter.
Els anys 70, Ramon Vilana-Perles va ser nomenat prior del Col·legi de Notaris Públics de Barcelona, i progressivament es va anar posicionant professional i socialment dins la Ciutat Comtal, fins al punt que la seva dona i el seu cunyat decidiren cedir-li els “drets d’ofici” del seu pare, el notari Miquel Camarasa, el qual tenia l’ofici de lloctinent escrivà de ració de la Casa i Corts de Sa Majestat al Principat de Catalunya.
Ramon Vilana-Perles es va anar consolidant professionalment, però això no el va privà de canviar diverses vegades de residència durant el seu primer matrimoni amb els seus fills (...), i també durant el seu segon matrimoni amb Magdalena Bofill, amb qui es va casar després de quedar-se viudo.
Ramon Vilana-Perles va tenir alguns problemes econòmics arran dels poders que tenia i de la quantitat de residències que posseïa i/o volia posseir o vendre. El 1697 va moriren el setge dels francesos en la Guerra dels Nou Anys.
Ramon Vilana-Perles i Ribes era oriünd de la vila d’Oliana, a la comarca de l’Alt Urgell. El seu pare era Joan Vilana-Perles i Rius, notari apostòlic reial d’Oliana i la seva mare era Joana Ribes, filla també de notari. Ramon Vilana-Perles va estudiar dret i el 5 de setembre de 1656 ja era notari públic electe de la ciutat de Barcelona i el 7 de novembre de 1656 va redactar la seva primera acta notarial.
El 2 de maig del 1658, Ramon Vilana-Perles compartia escrivania a la plaça de Sant Jaume de Barcelona amb Francesc Reverter, el qual poc temps després seria parent seu en casar-se amb Eulàlia Camarasa i Reverter, filla del notari Miquel Camarasa, escrivà de “Ració de la Reial Casa i Cort de Sa Majestat en lo present Principat” i de Teresa Reverter, germana de Francesc Reverter.
Els anys 70, Ramon Vilana-Perles va ser nomenat prior del Col·legi de Notaris Públics de Barcelona, i progressivament es va anar posicionant professional i socialment dins la Ciutat Comtal, fins al punt que la seva dona i el seu cunyat decidiren cedir-li els “drets d’ofici” del seu pare, el notari Miquel Camarasa, el qual tenia l’ofici de lloctinent escrivà de ració de la Casa i Corts de Sa Majestat al Principat de Catalunya.
Ramon Vilana-Perles es va anar consolidant professionalment, però això no el va privà de canviar diverses vegades de residència durant el seu primer matrimoni amb els seus fills (...), i també durant el seu segon matrimoni amb Magdalena Bofill, amb qui es va casar després de quedar-se viudo.
Ramon Vilana-Perles va tenir alguns problemes econòmics arran dels poders que tenia i de la quantitat de residències que posseïa i/o volia posseir o vendre. El 1697 va moriren el setge dels francesos en la Guerra dels Nou Anys.
Lugares
Oliana; Barcelona.
Estatuto jurídico
Notari públic i autoritat reial.
Funciones, ocupaciones y actividades
Notari (1656 / 1697)
Mandatos/fuentes de autoridad
Estructura/genealogía interna
Contexto general
En l'època moderna, Barcelona va passar per períodes de properitat i de crisis econòmiques molt greus, especialment a causa de la pesta del segle XVI i pels conflictes socials i bèl·lics com la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió entre els segles XVII i XVIII, tot i que a finals d'aquest últim segle Barcelona va remuntar gràcies al comerç amb Amèrica i l'inici de la indústria tèxtil.
Área de relaciones
Área de control
Identificador de la descripción
CAT ESAGED 01
Identificador de la institución
ESAGED
Reglas y/o convenciones
Norma Internacional de los Registros de Autoridad de Archivos relativos a Instituciones, Personas y Familias (ISAAR-CPF). Madrid: Ministerio de Cultura de España, 2004.
Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya, 2007.
Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya, 2007.
Estado de descripción
Final
Nivel de detalle
Completo
Fechas de creación, revisión y eliminación
Data de creació: abril 2018, Barcelona.
Idioma(s)
- catalán
Escritura(s)
Fuentes
Cases i Loscos, Lluïsa (2006). Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle XVII. 1651-1700. Barcelona: Fundació Noguera. pp. 44-55.
Costa Trost, Margarita (2016). Ramon Frederic Vilana-Perlas i Camarasa, Marquès de Rialp, i el Regomir de Barcelona. Barcelona: Fundació Noguera. pp. 27-98.
Costa Trost, Margarita (2016). Ramon Frederic Vilana-Perlas i Camarasa, Marquès de Rialp, i el Regomir de Barcelona. Barcelona: Fundació Noguera. pp. 27-98.