Fonds AHPB 01 0763 - Vilana-Perles i Ribes, Ramon -atribuït-

Ramon Vilana-Perles i Ribes, se’n desconeix la data de naixement a Oliana, però és sabut que va morir el 6 de setembre de 1697 durant el setge dels francesos a Barcelona. Va ser ciutadà honrat de Barcelona, que va actuar per autoritat apostòlica i reial com a notari públic de Barcelona, com a lloctinent d’escrivà de ració de la casa i cort reial en els regnes de la Corona d’Aragó, i com a ajudant de l’escrivà major del Consell de Barcelona.
Ramon Vilana-Perles i Ribes era oriünd de la vila d’Oliana, a la comarca de l’Alt Urgell. El seu pare era Joan Vilana-Perles i Rius, notari apostòlic reial d’Oliana i la seva mare era Joana Ribes, filla també de notari. Ramon Vilana-Perles va estudiar dret i el 5 de setembre de 1656 ja era notari públic electe de la ciutat de Barcelona i el 7 de novembre de 1656 va redactar la seva primera acta notarial.
El 2 de maig del 1658, Ramon Vilana-Perles compartia escrivania a la plaça de Sant Jaume de Barcelona amb Francesc Reverter, el qual poc temps després seria parent seu en casar-se amb Eulàlia Camarasa i Reverter, filla del notari Miquel Camarasa, escrivà de “Ració de la Reial Casa i Cort de Sa Majestat en lo present Principat” i de Teresa Reverter, germana de Francesc Reverter.
Els anys 70, Ramon Vilana-Perles va ser nomenat prior del Col·legi de Notaris Públics de Barcelona, i progressivament es va anar posicionant professional i socialment dins la Ciutat Comtal, fins al punt que la seva dona i el seu cunyat decidiren cedir-li els “drets d’ofici” del seu pare, el notari Miquel Camarasa, el qual tenia l’ofici de lloctinent escrivà de ració de la Casa i Corts de Sa Majestat al Principat de Catalunya.
Ramon Vilana-Perles es va anar consolidant professionalment, però això no el va privà de canviar diverses vegades de residència durant el seu primer matrimoni amb els seus fills (...), i també durant el seu segon matrimoni amb Magdalena Bofill, amb qui es va casar després de quedar-se viudo.
Ramon Vilana-Perles va tenir alguns problemes econòmics arran dels poders que tenia i de la quantitat de residències que posseïa i/o volia posseir o vendre. El 1697 va moriren el setge dels francesos en la Guerra dels Nou Anys.