Fons FP - Fons parroquial de Santa Maria de Mataró

MASMM FP

Fons parroquial de Santa Maria de Mataró

• 1297 - 2013 (Creació)

Fons

Extent49 metres lineals Suport paper i pergamí

Parròquia de Santa Maria de Mataró

Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró

Els orígens de la parròquia de Santa Maria els trobem en temps de l’època alt-medieval. No sabem si a la mateixa localització on ara trobem l’església hi hagué el temple romà d’Iluro, nom que tenia la ciutat de Mataró durant l’època romana. Al recinte de l’església s’han trobat enterraments amb símbols cristians del segle V. La primera documentació conservada que esmenta l’existència de la parròquia de santa Maria per primera vegada és del segle XI. Es tracta d’un pergamí datat l’any 1008 que conté una permuta de terres es conserva a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona. Més endavant, ja en temps baix-medievals, al costat de l’estructura parroquial sorgiria un estructura municipal que durant tota l’època moderna rebria el nom de “Universitat”. Parròquia, comunitat i universitat van ser durant tot l’època de l’Antic Règim els ens interrelacionats d’un mateix grup humà cohesionat. Evidentment, es van viure pugnes de poder i interessos diferenciats ja que la parròquia tenia prerrogatives sobre la universitat. També s’ha d’esmentar però, que la universitat, com a organisme defensor de la comunitat i dels seus interessos, intervenia directament en els afers relatius al clergat. Els segles XVI i VII van ser els de major esplendor de Santa Maria. La vila de Mataró esdevingué ciutat i resultà ser una de les més poblades i riques de Catalunya. L’ampliació del temple, la proliferació de confraries i la creació del conjunt barroc dels Dolors, amb la participació d’un dels pintors més destacats de la pintura catalana barroca, Antoni Viladomat, van ser els fets més destacats. Els segles XVIII i XIX van viure la progressiva incorporació de les santes Juliana i Semproniana com a patrones de la ciutat. Santa Maria va ser la única parròquia de Mataró fins el 1868, any es què es creà la parròquia de Sant Joan i Sant Josep. L’any 1928 la parròquia aconsegueix per l’església el títol de basílica, gràcies a les reformes engegades pel rector Josep Samsó. La Guerra Civil marca un abans i un després, com a la majoria de poblacions catalanes. Actualment, la parròquia de Santa Maria continua la seva trajectòria pastoral, oferint els serveis eclesiàstics habituals i procurant posar en valor els tresors artístics que conté, mostra d’un passat florent. El conjunt monumental de l’església de Santa Maria està declarat bé cultural d’interès nacional des de l’any 1998. El fons documental de la parròquia de Santa Maria es custodiava en un principi a la casa de la rectoria, anomenada “la torreta”. La documentació però produïda per la comunitat de preveres de Santa Maria es guardava a la sala d’aquest col•lectiu situada sobre la sagristia. L’any 1814, l’ecònom Pau Sanmartí va recopilar a mode d’inventari els documents més importants produïts fins aleshores pels rectors, d’aquesta intervenció, sorgeix el subfons que avui dia es coneix com Arxiu del Rector. A part d’aquest cas d’intervenció, no hi ha constància de cap intervenció més sobre la documentació parroquial fins l’arribada de Lluís Ferrer i Clariana. Clariana, home vinculat a la parròquia i estudiós dels elements històrics i religiosos, fundà el Museu Arxiu, aleshores anomenat Archivo Histórico Archiprestal, i subdividí la documentació de la parròquia en 18 grans seccions. Abans però, es dedicà a recuperar i recopilar tota la documentació en un mateix espai, sobre la sagristia de l’església, a la sala de l’antiga comunitat de preveres. La seva feina va ser molta, perquè el conjunt documental estava dispers en diferents dependències, fora del seu àmbit de producció. Un cop recuperada la documentació i endreçada en un sol local va ser classificada i dividida en aquestes 18 seccions. Ferrer va actuar sobre el conjunt documental més amb criteris d’investigador i estudiós de la localitat, per intentar cercar i publicar, que no pas amb criteris arxivístics. Per encàrrec del rector mossèn Francesc Pou l’any 1974, Manel Salicrú i Rafael Soler, reprenen la feina de Ferrer i Clariana. Ells i tota la gent que es va anar afegint a l’equip, van reorganitzar la documentació parroquial en cinc grans blocs: Església, Notarial, Pergamins, Capella de Música i Diversorum, procurant respectar l’ordre original dels documents, especialment si ja estaven ordenats i/o descrits en instruments de descripció d’èpoques passades. Posteriorment, entre l’any 1981 i 1983, l’equip del museu Arxiu de Santa Maria, adquirí una nova seu i hi traslladà tot l’arxiu de la parròquia. Es tracta de la cas del carrer Beata Maria número 3 de Mataró, seu que comunica directament amb l’església través d’una de les seves capelles, el conjunt barroc dels Dolors. El conjunt documental de la parròquia queda instal•lat al dipòsit de la segona planta de la casa esmentada.

Conjunt documental conservat per la institució productora, la parròquia de Santa Maria, que des de l'any 1974 té delegades les funcions arxivístiques, mitjançant conveni, a l'asociació Museu Arxiu de Santa Maria, institució que avui el custodia

Documentació de titularitat eclesiàstica produïda per la parròquia de Santa Maria de Mataró, des del segle XIII a l’actualitat. La documentació parroquial s’ha conservat gairebé completa. Permet conèixer de forma integra el funcionaments intern de la parròquia amb més de mil anys d’història. Permet indagar en multitud d’aspectes de la seva vida quotidiana i col•lectiva de la comunitat local. La parròquia ha estat molts segles el nucli orgànic de la vida social, l’ens aglutinador sense el qual no es pot entendre lla història de la ciutat. Santa Maria concentra la vida passada dels mataronins de qualsevol condició. Trobem informació sobre multitud d’aspectes en tipologies documentals molt interessants i diverses. El subfons anomenat Arxiu del Rector, per exemple, és una font d’informació sobre multitud d’aspectes de la vida quotidiana i col•lectiva dels ciutadans. Al manual del vicari Bonaventura Català s’hi troba el detall de tot el pressupost de 1749 de l’Ajuntament de Mataró. El memorial del rector Folquer és una descripció precisa de la vila durant els anys 30 del segle XVII. Com aquests exemples hi ha poc o no n’hi ha d’altres. Del tresor documental que representa la sèrie completa dels llibres de registre d’òbits, baptismes i matrimonis n’han sorgit treballs en el camp de la demografia, la medicina, l’etnologia o la genealogia. L’estudi dels fons notarials que es conserven a Santa Maria (testaments, inventaris, encants, contractes, capítols, causes, sentències...) obre grans possibilitats de recerca. Atesa la importància històrica, administrativa, social i econòmica de l documentació parroquial, moltes publicacions d’història local de reconegut prestigi arrenquen de les fonts documentals de l’arxiu.

Conservació permanent

Aquest conjunt documental va incorporant documentació any rere any a partir de les transferències rebudes procedents del despatx parroquial

Fons parroquial organitzat en cinc grans seccions: ESG. Documentació d’església NOT. Documentació notarial PER. Pergamins MUS. Capella de música DIV . Documentació diversa La secció més important és la primera, la identificada amb el codi ESG. Aquesta es divideix a la seva vegada en 10 grans subapartats: ESG.1.- Administració e l’Església. Economia ESG.2.- Administració de l’església. Govern ESG.3.- Administració de l’església. Pastoral ESG.4.- Llibres de Registre Sagramentals ESG.5.- Comunitat de Preveres ESG.6.- Comunitats religioses ESG.7.- Confraries i gremis ESG.8.- Associacions ESG.9.- Fundat, obres pies i fundacions ESG.10.- Ermites i capelles La secció NOT aplega la documentació notarial que es conserva la parròquia procedent de la notaria de la rectoria. Ocupa 3 metres lineals degut a que la majoria dels manuals van ser incautats l’any 1862 pel Col•legi de Notaris del Districte. La major part de l documentació està formada per inventaris. Els pergamins de la parròquia, PER, són un total de 392 i estan datats entre el segle XIII i ell segle XVII. En aquest conjunt, és on trobem el document més antic del fons parroquial; es tracta d’un acord pel cobrament del delme del peix entre el rector Jaume d’Orís i tres vilatans. Es datat de l’any 1297. Amb el codi MUS, es classifiquen les partitures musicals procedents de la Capella de Música, existent ja a Santa Maria des de el segle XVII. Majoritàriament són partitures del segle XIX, entre les que hi destaquen les originals del mataroní Mossèn Manuel Blanch. Amb el codi DIV, trobem impresos, estampes, programes, cartells, etc.

Lliure accés a la consulta

Reproduïble mitjançant instantània directa sobre el document, i sense flaix. Els documents més antics del fons no es poden fotocopiar, degut a que els exemplars originals es podrien fer malbé. Alguns documents han estat digitalitzats. Possibilitat d'oferir còpies als usuaris

• català
• espanyol
• llatí

Tintes ferroses en alguns documents que dificulten la lectura de l'usuari. En especial, els llibres sagramentals, amb un alt nivell de consulta directa, són els més malmesos

• Guia inventari del fons parroquials: publicat a la revista "Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria" (núm 15, desembre de 1982) - Inventari del subfons Arxiu del Rector: llibre promptuari escrit per l'ecònom Pau Sanmartí entre 1813 i 1814 - Inventari de la secció ESG (Església): publicat a la revista "Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria" (núm. 15, desembre de 1982). Disponibles també en llistes en suport paper - Inventari de la secció NOT (Notarial): publicat a la revista "Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria" (núm. 15, desembre de 1982) - Catàleg de la secció MUS (Música): publicat a "Fons de Museu Arxiu de Santa maria de Mataró" volum 4. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Autors: Josep Maria Gregori i Cifré i Neus Cabot i Sagrera. Col·lecció: Eines de recerca, núm 7. Departament de Cultura de la Generalitat i Universitat Autònoma de Barcelona, 2010. - Guia general del fons, publicada a la pàgina web: www.masmm.org.

Museu Arxiu de Santa Maria, associació que té delegades les funcions arxivístiques i de custòdia de la parròquia de Santa Maria de Mataró

• Reproducció digital del promptuari de Pau Sanmartí, instrument de descripció del subfons Arxiu del Rector - Reproducció en fotocòpia dels índexs dels llibres sagramentals - Reproducció en microfitxa dels llibres sagramentals de baptismes i matrimonis

• Parròquia de Santa Maria de Mataró (Productor)

NODAC

2013-08-07

• espanyol

08 d'Agost de 2013