Àrea d'identificació
Codi de referència
Nivell de descripció
Títol
Data(es)
- 1923/1934 (Creació)
Volum i suport
Àrea de context
Nom del productor
Història biogràfica
Daniel Cardona i Civit va néixer a Barcelona el 18 d'agost de 1890 i va morir a Sant Just Desvern el 7 de març de 1943, ciutat on va créixer i amb la que va mantenir un fort lligam al llarg de tota la seva vida.
Va ser un polític català i un dels dirigents més actius de l’independentisme a Catalunya. Va fer col·laboracions periodístiques en diferents diaris i setmanaris com Cu-Cut! i el Patufet. Des de ben jove, es va fer soci de la Unió Catalanista i es va fer gran amic del poeta Joan Salvat Papasseit. Va col·laborar en la fundació d’Estat Català al 1921.
Després de passar per diferents oficis, va acabar treballant pel seu oncle, del qui més tard heretà tota la seva fortuna. Fet, que el va fer gaudir d’una bona posició social i el va permetre invertir part de la seva fortuna i esforços als seus ideals polítics: la independència de Catalunya.
Creia en el model irlandès, i va voler implantar-lo a Catalunya. Una de les seves idees era el fet d’aconseguir la independència per la via insurreccional i militarista, per aquest motiu, va demanar la construcció d’una organització paramilitar perquè fos utilitzada per a fer tasques d’agitació i acció directa.
Va col·laborar amb Jaume Compte, Manel Pagès i, finalment, amb Francesc Macià, amb qui va participar en la Federació Democràtica Nacionalista i, posteriorment, a Estat Català.
Va convertir-se en alcalde de Sant Just Desvern al 1922. Un any més tard, va publicar "La Batalla", sota el pseudònim de Vibrant, on recull articles seus que reflecteixen els seus ideals polítics. També va impulsar la creació del setmanari l’Estat Català.
La seva obsessió per aconseguir la independència per la via insurreccional, el va fer col·laborar en la creació del grup Bandera Negra, que va ser acusat d’intent d’assassinat del rei Alfons XIII, en l’anomenat Complot del Garraf. Aquests ideals el van fer distanciar-se de Macià abans dels fets de Prats de Molló, on va haver un intent d’alliberar Catalunya des dels Pirineus. Amb la proclamació de la República al 1931, el distanciament amb Macià es va fer més evident perquè ell creia que Catalunya s’havia d'allunyar d’Espanya completament. En aquella època, va impulsar la creació d’organitzacions com l’Estel i el partit Nosaltres Sols!
Va participar en els fets del Sis d’Octubre i va ser empresonat per això, però va aconseguir fugir de la presó de Lleida i es va exiliar a França. Amb el triomf del Front Popular al febrer de 1936, va poder tornar a Catalunya on va poder continuar dirigint Nosaltres Sols!, i on va poder continuar les seves funcions d’alcalde de San Just Desvern fins que va haver de tornar a l’exili degut als esdeveniments de la guerra. Exiliat a França, va participar activament en la Resistència amb publicacions al butlletí Ferms!, i amb intents de vertebrar el Front Nacional de Catalunya.
Finalment, l’any 1942 va retornar clandestinament a Sant Just Desvern, a casa seva, on va morir el 7 de març de 1943.
Arxiu
Història arxivística
Daniel Cardona i Civit va néixer a Barcelona el 18 d'agost de 1890 i va morir a Sant Just Desvern el 7 de març de 1943, ciutat on va créixer i amb la que va mantenir un fort lligam al llarg de tota la seva vida.
Va ser un polític català i un dels dirigents més actius de l’independentisme a Catalunya. Va fer col·laboracions periodístiques en diferents diaris i setmanaris com Cu-Cut! i el Patufet. Des de ben jove, es va fer soci de la Unió Catalanista i es va fer gran amic del poeta Joan Salvat Papasseit. Va col·laborar en la fundació d’Estat Català al 1921.
Després de passar per diferents oficis, va acabar treballant pel seu oncle, del qui més tard heretà tota la seva fortuna. Fet, que el va fer gaudir d’una bona posició social i el va permetre invertir part de la seva fortuna i esforços als seus ideals polítics: la independència de Catalunya.
Creia en el model irlandès, i va voler implantar-lo a Catalunya. Una de les seves idees era el fet d’aconseguir la independència per la via insurreccional i militarista, per aquest motiu, va demanar la construcció d’una organització paramilitar perquè fos utilitzada per a fer tasques d’agitació i acció directa.
Va col·laborar amb Jaume Compte, Manel Pagès i, finalment, amb Francesc Macià, amb qui va participar en la Federació Democràtica Nacionalista i, posteriorment, a Estat Català.
Va convertir-se en alcalde de Sant Just Desvern al 1922. Un any més tard, va publicar "La Batalla", sota el pseudònim de Vibrant, on recull articles seus que reflecteixen els seus ideals polítics. També va impulsar la creació del setmanari l’Estat Català.
La seva obsessió per aconseguir la independència per la via insurreccional, el va fer col·laborar en la creació del grup Bandera Negra, que va ser acusat d’intent d’assassinat del rei Alfons XIII, en l’anomenat Complot del Garraf. Aquests ideals el van fer distanciar-se de Macià abans dels fets de Prats de Molló, on va haver un intent d’alliberar Catalunya des dels Pirineus. Amb la proclamació de la República al 1931, el distanciament amb Macià es va fer més evident perquè ell creia que Catalunya s’havia d'allunyar d’Espanya completament. En aquella època, va impulsar la creació d’organitzacions com l’Estel i el partit Nosaltres Sols!
Va participar en els fets del Sis d’Octubre i va ser empresonat per això, però va aconseguir fugir de la presó de Lleida i es va exiliar a França. Amb el triomf del Front Popular al febrer de 1936, va poder tornar a Catalunya on va poder continuar dirigint Nosaltres Sols!, i on va poder continuar les seves funcions d’alcalde de San Just Desvern fins que va haver de tornar a l’exili degut als esdeveniments de la guerra. Exiliat a França, va participar activament en la Resistència amb publicacions al butlletí Ferms!, i amb intents de vertebrar el Front Nacional de Catalunya.
Finalment, l’any 1942 va retornar clandestinament a Sant Just Desvern, a casa seva, on va morir el 7 de març de 1943.
Dades sobre l'ingrés
Àrea de contingut i estructura
Abast i contingut
Punts d'accés per matèria
Punts d'accés per lloc
Punts d'accés per noms de persones
- Cardona, Daniel, 1890-1943 (Productor)
- Macià, Francesc (Matèria )
- Pagès, Manel (Matèria )
- Compte, Jaume (Matèria )
- Pla, Josep (Matèria )
Sistema d'organització
La documentació ha estat dividida en tres blocs sota els següents epígrafs:
- Epistolari Daniel Cardona
- Epistolari d’altres corresponsals
- Altres documents polítics
El fons també inclou un volum relligat amb retalls de premsa sobre política.
Informació sobre avaluació, tria i eliminació
Increments
Àrea de condicions d'accés i ús
Condicions d'accés
Condicions de reproducció
Llengua(ües) dels documents
- català
- espanyol
- francès
Escriptura dels documents
Informació addicional sobre les llengües i escriptures
Característiques físiques i requeriments tècnics
Instruments de descripció
Aquest fons figura catalogat en un Inventari sumari en PDF que es pot consultar a la pàgina web de l’AHCB. Conté documentació i informació relativa al fons com dates.
Consultable a:
http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiuhistoric/sites/default/files/
pdfs_interns/Cardona%20i%20Civit%2C%20Daniel%20%285D.15%29.pdf
Àrea de documentació relacionada
Existència i localització dels originals
Existència i localització de reproduccions
Documentació relacionada
Àrea de notes
Identificador(s) alternatiu(s)
Àrea de control de la descripció
Identificador de la institució
Identificador de la descripció
Dates de creació, revisió i eliminació
Data de revisió: 15/05/2018
Fonts
Càntic. Catàleg d’Autoritats, de Noms i Títols de Catalunya [en línia]. Consultada a: http://cantic.bnc.cat/index_nps/index?text=DANIEL+CARDONA+I+CIVIT&index=1
Lemac. Llista d'encapçalaments de matèria en català[en línia]. Consultada a: http://www.bnc.cat/lemac/
Lenoti. Llista d’encapçalaments de noms i títols del a Biblioteca de Catalunya[en línia]. Consultada a: http://www.bnc.cat/lenoti/
Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, 2003. Consultada a: http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/documentacio/territoriiurbanisme/cartografia/nomenclator_oficial_de_toponimia_de_catalunya/
Cardona, Daniel (s.d) Gran Enciclopèdia Catalana. Consultat a: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0014938.xml
Llibertat.cat. (2006). Consultable a: https://www.llibertat.cat/2007/04/1943-mor-daniel-cardona-i-civit-a-sant-just-desvern-lluitador-independentista-1141
Regles o convencions
Norma de descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) 2007. Barcelona:Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Associació d’Arxivers de Catalunya, maig de 2007.
Manual d’indexació de descriptors onomàstics i geogràfics del Sitema AIDA. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Arxiu Municipal, 2010.
Per a les dates: ISO 8601
Estat de descripció
Llengua(ües)
- català