Área de identificación
Código de referencia
Nivel de descripción
Título
Fecha(s)
- 1923/1934 (Creación)
Volumen y soporte
Área de contexto
Nombre del productor
Historia biográfica
Daniel Cardona i Civit va néixer a Barcelona el 18 d'agost de 1890 i va morir a Sant Just Desvern el 7 de març de 1943, ciutat on va créixer i amb la que va mantenir un fort lligam al llarg de tota la seva vida.
Va ser un polític català i un dels dirigents més actius de l’independentisme a Catalunya. Va fer col·laboracions periodístiques en diferents diaris i setmanaris com Cu-Cut! i el Patufet. Des de ben jove, es va fer soci de la Unió Catalanista i es va fer gran amic del poeta Joan Salvat Papasseit. Va col·laborar en la fundació d’Estat Català al 1921.
Després de passar per diferents oficis, va acabar treballant pel seu oncle, del qui més tard heretà tota la seva fortuna. Fet, que el va fer gaudir d’una bona posició social i el va permetre invertir part de la seva fortuna i esforços als seus ideals polítics: la independència de Catalunya.
Creia en el model irlandès, i va voler implantar-lo a Catalunya. Una de les seves idees era el fet d’aconseguir la independència per la via insurreccional i militarista, per aquest motiu, va demanar la construcció d’una organització paramilitar perquè fos utilitzada per a fer tasques d’agitació i acció directa.
Va col·laborar amb Jaume Compte, Manel Pagès i, finalment, amb Francesc Macià, amb qui va participar en la Federació Democràtica Nacionalista i, posteriorment, a Estat Català.
Va convertir-se en alcalde de Sant Just Desvern al 1922. Un any més tard, va publicar "La Batalla", sota el pseudònim de Vibrant, on recull articles seus que reflecteixen els seus ideals polítics. També va impulsar la creació del setmanari l’Estat Català.
La seva obsessió per aconseguir la independència per la via insurreccional, el va fer col·laborar en la creació del grup Bandera Negra, que va ser acusat d’intent d’assassinat del rei Alfons XIII, en l’anomenat Complot del Garraf. Aquests ideals el van fer distanciar-se de Macià abans dels fets de Prats de Molló, on va haver un intent d’alliberar Catalunya des dels Pirineus. Amb la proclamació de la República al 1931, el distanciament amb Macià es va fer més evident perquè ell creia que Catalunya s’havia d'allunyar d’Espanya completament. En aquella època, va impulsar la creació d’organitzacions com l’Estel i el partit Nosaltres Sols!
Va participar en els fets del Sis d’Octubre i va ser empresonat per això, però va aconseguir fugir de la presó de Lleida i es va exiliar a França. Amb el triomf del Front Popular al febrer de 1936, va poder tornar a Catalunya on va poder continuar dirigint Nosaltres Sols!, i on va poder continuar les seves funcions d’alcalde de San Just Desvern fins que va haver de tornar a l’exili degut als esdeveniments de la guerra. Exiliat a França, va participar activament en la Resistència amb publicacions al butlletí Ferms!, i amb intents de vertebrar el Front Nacional de Catalunya.
Finalment, l’any 1942 va retornar clandestinament a Sant Just Desvern, a casa seva, on va morir el 7 de març de 1943.
Archivo
Historia archivística
Daniel Cardona i Civit va néixer a Barcelona el 18 d'agost de 1890 i va morir a Sant Just Desvern el 7 de març de 1943, ciutat on va créixer i amb la que va mantenir un fort lligam al llarg de tota la seva vida.
Va ser un polític català i un dels dirigents més actius de l’independentisme a Catalunya. Va fer col·laboracions periodístiques en diferents diaris i setmanaris com Cu-Cut! i el Patufet. Des de ben jove, es va fer soci de la Unió Catalanista i es va fer gran amic del poeta Joan Salvat Papasseit. Va col·laborar en la fundació d’Estat Català al 1921.
Després de passar per diferents oficis, va acabar treballant pel seu oncle, del qui més tard heretà tota la seva fortuna. Fet, que el va fer gaudir d’una bona posició social i el va permetre invertir part de la seva fortuna i esforços als seus ideals polítics: la independència de Catalunya.
Creia en el model irlandès, i va voler implantar-lo a Catalunya. Una de les seves idees era el fet d’aconseguir la independència per la via insurreccional i militarista, per aquest motiu, va demanar la construcció d’una organització paramilitar perquè fos utilitzada per a fer tasques d’agitació i acció directa.
Va col·laborar amb Jaume Compte, Manel Pagès i, finalment, amb Francesc Macià, amb qui va participar en la Federació Democràtica Nacionalista i, posteriorment, a Estat Català.
Va convertir-se en alcalde de Sant Just Desvern al 1922. Un any més tard, va publicar "La Batalla", sota el pseudònim de Vibrant, on recull articles seus que reflecteixen els seus ideals polítics. També va impulsar la creació del setmanari l’Estat Català.
La seva obsessió per aconseguir la independència per la via insurreccional, el va fer col·laborar en la creació del grup Bandera Negra, que va ser acusat d’intent d’assassinat del rei Alfons XIII, en l’anomenat Complot del Garraf. Aquests ideals el van fer distanciar-se de Macià abans dels fets de Prats de Molló, on va haver un intent d’alliberar Catalunya des dels Pirineus. Amb la proclamació de la República al 1931, el distanciament amb Macià es va fer més evident perquè ell creia que Catalunya s’havia d'allunyar d’Espanya completament. En aquella època, va impulsar la creació d’organitzacions com l’Estel i el partit Nosaltres Sols!
Va participar en els fets del Sis d’Octubre i va ser empresonat per això, però va aconseguir fugir de la presó de Lleida i es va exiliar a França. Amb el triomf del Front Popular al febrer de 1936, va poder tornar a Catalunya on va poder continuar dirigint Nosaltres Sols!, i on va poder continuar les seves funcions d’alcalde de San Just Desvern fins que va haver de tornar a l’exili degut als esdeveniments de la guerra. Exiliat a França, va participar activament en la Resistència amb publicacions al butlletí Ferms!, i amb intents de vertebrar el Front Nacional de Catalunya.
Finalment, l’any 1942 va retornar clandestinament a Sant Just Desvern, a casa seva, on va morir el 7 de març de 1943.
Datos sobre el ingreso
Área de contenido y estructura
Alcance y contenido
Puntos de acceso por materia
Puntos de acceso por lugar
Puntos de acceso por nombres de persona
- Cardona, Daniel, 1890-1943 (Creador)
- Macià, Francesc (Materia)
- Pagès, Manel (Materia)
- Compte, Jaume (Materia)
- Pla, Josep (Materia)
Sistema de arreglo
La documentació ha estat dividida en tres blocs sota els següents epígrafs:
- Epistolari Daniel Cardona
- Epistolari d’altres corresponsals
- Altres documents polítics
El fons també inclou un volum relligat amb retalls de premsa sobre política.
Información sobre evaluación, selección y eliminación
Acumulaciones
Área de condiciones de acceso y uso
Condiciones de acceso
Condiciones
Idioma del material
- catalán
- español
- francés
Escritura del material
Notas sobre las lenguas y escrituras
Características físicas y requisitos técnicos
Instrumentos de descripción
Aquest fons figura catalogat en un Inventari sumari en PDF que es pot consultar a la pàgina web de l’AHCB. Conté documentació i informació relativa al fons com dates.
Consultable a:
http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiuhistoric/sites/default/files/
pdfs_interns/Cardona%20i%20Civit%2C%20Daniel%20%285D.15%29.pdf
Área de documentación relacionada
Existencia y localización de originales
Existencia y localización de copias
Unidades de descripción relacionadas
Área de notas
Identificador(es) alternativo(s)
Área de control de la descripción
Identificador de la institución
Identificador de la descripción
Fechas de creación revisión eliminación
Data de revisió: 15/05/2018
Fuentes
Càntic. Catàleg d’Autoritats, de Noms i Títols de Catalunya [en línia]. Consultada a: http://cantic.bnc.cat/index_nps/index?text=DANIEL+CARDONA+I+CIVIT&index=1
Lemac. Llista d'encapçalaments de matèria en català[en línia]. Consultada a: http://www.bnc.cat/lemac/
Lenoti. Llista d’encapçalaments de noms i títols del a Biblioteca de Catalunya[en línia]. Consultada a: http://www.bnc.cat/lenoti/
Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, 2003. Consultada a: http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/documentacio/territoriiurbanisme/cartografia/nomenclator_oficial_de_toponimia_de_catalunya/
Cardona, Daniel (s.d) Gran Enciclopèdia Catalana. Consultat a: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0014938.xml
Llibertat.cat. (2006). Consultable a: https://www.llibertat.cat/2007/04/1943-mor-daniel-cardona-i-civit-a-sant-just-desvern-lluitador-independentista-1141
Reglas y/o convenciones
Norma de descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) 2007. Barcelona:Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Associació d’Arxivers de Catalunya, maig de 2007.
Manual d’indexació de descriptors onomàstics i geogràfics del Sitema AIDA. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Arxiu Municipal, 2010.
Per a les dates: ISO 8601
Estado de descripción
Idioma(s)
- catalán