Molecula

Fonds AHCB 3-265/5D.15 - Cardona i Civit, Daniel

Atribuït: Llistat de mate...

Identity area

Reference code

CAT FOR AHCB 3-265/5D.15

Level of description

Fonds

Title

Cardona i Civit, Daniel

Date(s)

  • 1923/1934 (Creation)

Extent and medium

1 UI, paper

Context area

Name of creator

Cardona, Daniel, 1890-1943 (1890-1943)

Biographical history

Daniel Cardona i Civit va néixer a Barcelona el 18 d'agost de 1890 i va morir a Sant Just Desvern el 7 de març de 1943, ciutat on va créixer i amb la que va mantenir un fort lligam al llarg de tota la seva vida.

Va ser un polític català i un dels dirigents més actius de l’independentisme a Catalunya. Va fer col·laboracions periodístiques en diferents diaris i setmanaris com Cu-Cut! i el Patufet. Des de ben jove, es va fer soci de la Unió Catalanista i es va fer gran amic del poeta Joan Salvat Papasseit. Va col·laborar en la fundació d’Estat Català al 1921.

Després de passar per diferents oficis, va acabar treballant pel seu oncle, del qui més tard heretà tota la seva fortuna. Fet, que el va fer gaudir d’una bona posició social i el va permetre invertir part de la seva fortuna i esforços als seus ideals polítics: la independència de Catalunya.

Creia en el model irlandès, i va voler implantar-lo a Catalunya. Una de les seves idees era el fet d’aconseguir la independència per la via insurreccional i militarista, per aquest motiu, va demanar la construcció d’una organització paramilitar perquè fos utilitzada per a fer tasques d’agitació i acció directa.

Va col·laborar amb Jaume Compte, Manel Pagès i, finalment, amb Francesc Macià, amb qui va participar en la Federació Democràtica Nacionalista i, posteriorment, a Estat Català.

Va convertir-se en alcalde de Sant Just Desvern al 1922. Un any més tard, va publicar "La Batalla", sota el pseudònim de Vibrant, on recull articles seus que reflecteixen els seus ideals polítics. També va impulsar la creació del setmanari l’Estat Català.

La seva obsessió per aconseguir la independència per la via insurreccional, el va fer col·laborar en la creació del grup Bandera Negra, que va ser acusat d’intent d’assassinat del rei Alfons XIII, en l’anomenat Complot del Garraf. Aquests ideals el van fer distanciar-se de Macià abans dels fets de Prats de Molló, on va haver un intent d’alliberar Catalunya des dels Pirineus. Amb la proclamació de la República al 1931, el distanciament amb Macià es va fer més evident perquè ell creia que Catalunya s’havia d'allunyar d’Espanya completament. En aquella època, va impulsar la creació d’organitzacions com l’Estel i el partit Nosaltres Sols!

Va participar en els fets del Sis d’Octubre i va ser empresonat per això, però va aconseguir fugir de la presó de Lleida i es va exiliar a França. Amb el triomf del Front Popular al febrer de 1936, va poder tornar a Catalunya on va poder continuar dirigint Nosaltres Sols!, i on va poder continuar les seves funcions d’alcalde de San Just Desvern fins que va haver de tornar a l’exili degut als esdeveniments de la guerra. Exiliat a França, va participar activament en la Resistència amb publicacions al butlletí Ferms!, i amb intents de vertebrar el Front Nacional de Catalunya.

Finalment, l’any 1942 va retornar clandestinament a Sant Just Desvern, a casa seva, on va morir el 7 de març de 1943.

Repository

Archival history

Daniel Cardona i Civit va néixer a Barcelona el 18 d'agost de 1890 i va morir a Sant Just Desvern el 7 de març de 1943, ciutat on va créixer i amb la que va mantenir un fort lligam al llarg de tota la seva vida.

Va ser un polític català i un dels dirigents més actius de l’independentisme a Catalunya. Va fer col·laboracions periodístiques en diferents diaris i setmanaris com Cu-Cut! i el Patufet. Des de ben jove, es va fer soci de la Unió Catalanista i es va fer gran amic del poeta Joan Salvat Papasseit. Va col·laborar en la fundació d’Estat Català al 1921.

Després de passar per diferents oficis, va acabar treballant pel seu oncle, del qui més tard heretà tota la seva fortuna. Fet, que el va fer gaudir d’una bona posició social i el va permetre invertir part de la seva fortuna i esforços als seus ideals polítics: la independència de Catalunya.

Creia en el model irlandès, i va voler implantar-lo a Catalunya. Una de les seves idees era el fet d’aconseguir la independència per la via insurreccional i militarista, per aquest motiu, va demanar la construcció d’una organització paramilitar perquè fos utilitzada per a fer tasques d’agitació i acció directa.

Va col·laborar amb Jaume Compte, Manel Pagès i, finalment, amb Francesc Macià, amb qui va participar en la Federació Democràtica Nacionalista i, posteriorment, a Estat Català.

Va convertir-se en alcalde de Sant Just Desvern al 1922. Un any més tard, va publicar "La Batalla", sota el pseudònim de Vibrant, on recull articles seus que reflecteixen els seus ideals polítics. També va impulsar la creació del setmanari l’Estat Català.

La seva obsessió per aconseguir la independència per la via insurreccional, el va fer col·laborar en la creació del grup Bandera Negra, que va ser acusat d’intent d’assassinat del rei Alfons XIII, en l’anomenat Complot del Garraf. Aquests ideals el van fer distanciar-se de Macià abans dels fets de Prats de Molló, on va haver un intent d’alliberar Catalunya des dels Pirineus. Amb la proclamació de la República al 1931, el distanciament amb Macià es va fer més evident perquè ell creia que Catalunya s’havia d'allunyar d’Espanya completament. En aquella època, va impulsar la creació d’organitzacions com l’Estel i el partit Nosaltres Sols!

Va participar en els fets del Sis d’Octubre i va ser empresonat per això, però va aconseguir fugir de la presó de Lleida i es va exiliar a França. Amb el triomf del Front Popular al febrer de 1936, va poder tornar a Catalunya on va poder continuar dirigint Nosaltres Sols!, i on va poder continuar les seves funcions d’alcalde de San Just Desvern fins que va haver de tornar a l’exili degut als esdeveniments de la guerra. Exiliat a França, va participar activament en la Resistència amb publicacions al butlletí Ferms!, i amb intents de vertebrar el Front Nacional de Catalunya.

Finalment, l’any 1942 va retornar clandestinament a Sant Just Desvern, a casa seva, on va morir el 7 de març de 1943.

Immediate source of acquisition or transfer

No disposo d’informació per determinar les dades o les circumstàncies de l’ingrés a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Content and structure area

Scope and content

La documentació personal de Daniel Cardona conservada a l’AHCB està formada per un total de 175 documents, dels quals tots, excepte 20 són cartes. 113 d’aquests documents estan adreçats a Cardona i 41 a altres corresponsals. La documentació aporta interessants dades, principalment del període 1923-1930, del grup independentista Estat Català, de les diferencies i el trencament definitiu entre Daniel Cardona i Francesc Macià i dels grups catalans a l’exili, principalment a França.

Subject access points

Place access points

Name access points

System of arrangement

La documentació ha estat dividida en tres blocs sota els següents epígrafs:


  • Epistolari Daniel Cardona
  • Epistolari d’altres corresponsals
  • Altres documents polítics

El fons també inclou un volum relligat amb retalls de premsa sobre política.

Appraisal, destruction and scheduling

Accruals

Conditions of access and use area

Conditions governing access

Accés lliure

Conditions governing reproduction

Language of material

  • Catalan
  • Spanish
  • French

Script of material

Language and script notes

manuscrits i mecanografiats

Physical characteristics and technical requirements

Finding aids

Aquest fons figura catalogat en un Inventari sumari en PDF que es pot consultar a la pàgina web de l’AHCB. Conté documentació i informació relativa al fons com dates.

Consultable a:
http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiuhistoric/sites/default/files/
pdfs_interns/Cardona%20i%20Civit%2C%20Daniel%20%285D.15%29.pdf

Allied materials area

Existence and location of originals

Existence and location of copies

Related units of description

Notes area

Alternative identifier(s)

Description control area

Institution identifier

Formació ESAGED

Description identifier

Elisabet Sanz Muñoz

Dates of creation revision deletion

Data de creació: 18/04/2018
Data de revisió: 15/05/2018

Sources

Càntic. Catàleg d’Autoritats, de Noms i Títols de Catalunya [en línia]. Consultada a: http://cantic.bnc.cat/index_nps/index?text=DANIEL+CARDONA+I+CIVIT&index=1

Lemac. Llista d'encapçalaments de matèria en català[en línia]. Consultada a: http://www.bnc.cat/lemac/

Lenoti. Llista d’encapçalaments de noms i títols del a Biblioteca de Catalunya[en línia]. Consultada a: http://www.bnc.cat/lenoti/

Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, 2003. Consultada a: http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/documentacio/territoriiurbanisme/cartografia/nomenclator_oficial_de_toponimia_de_catalunya/

Cardona, Daniel (s.d) Gran Enciclopèdia Catalana. Consultat a: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0014938.xml

Llibertat.cat. (2006). Consultable a: https://www.llibertat.cat/2007/04/1943-mor-daniel-cardona-i-civit-a-sant-just-desvern-lluitador-independentista-1141

Rules and/or conventions used

Norma de descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) 2007. Barcelona:Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Associació d’Arxivers de Catalunya, maig de 2007.

Manual d’indexació de descriptors onomàstics i geogràfics del Sitema AIDA. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Arxiu Municipal, 2010.

Per a les dates: ISO 8601

Status

Final

Language(s)

  • Catalan

Level of detail

Accession area

Related subjects

Related people and organizations